Tots som mortadelos

Que li passa a la gent???

Sovint, quan s'acosta carnaval, la gent es transforma, i entre ells m'incloc jo.

Que ens passa? Que es el que ens mou a ser, encara que sigui durant un dia, diferents? Potser es màgia, o potser es que durant l'any no ens atrevim a fer segons quines coses. El fet es que, com diu la dita, per carnaval tot si val. Ens sentim lliures de cadenes, de complexes.

No se fins a quin punt ens amaguem el dia de carnaval darrera una mascara o es la resta de l'any quan ens amaguem. Potser son els complexes, potser les pors del que diran.... Però el fet es que tothom acaba alliberant-se en un dia tant especial.

Superherois, fantasmes, robots, animals, submarinistes, monges, zipi i zape, tintin's, dràcules, egipcis, còmics, princeses, futbolistes,....

Potser es que no som qui volem ser la resta de l'any, però el cas es que en aquestes dates, tots volem ser i comportar-nos de manera diferent, tots volem ser com el gran personatge d'Ibañez. Tots som Mortadelos.

Sirenes modernes

M'encanta començar d'aquesta manera. Us ho explicaré.

Soc un amant de la música i porto moltíssims anys estudiant i "aporrejant" tot tipus d'instruments. He tocat i toco, quant tinc temps, el piano, la guitarra, la harmònica, inclús una mica el saxo i la bateria. Durant molt temps he cantat en diverses corals i també he fet tècnica vocal. He estat en alguns grups - quins records amb els Kingstones, mes endavant intentaré parlar-ne- i he compartit moltes bones estones practicant, composant, escoltant i interpretant música. Es una cosa que em relaxa, que em fa desconnectar del món, i sovint m'ha servit per veure les coses d'una manera diferent i mantenir el cap al seu lloc.

Doncs be, després d'aquesta llarga introducció, avui m'ha cridat l'atenció un reportatge de "la nit al dia" on parlaven de l'estat de conservació dels grans orgues del nostre país. Es trist veure com tenim un gran patrimoni d'orgues i s'estant fent malbé per l'elevat cost que te el seu manteniment. En un moment del reportatge, han parlat del que en un altre temps havia sigut l'orgue mes gran del mon.

Un orgue construït per la segona gran exposició mundial l'any 1929 i que es troba al Palau Nacional (Barcelona) i que durant molts anys havia sigut el mes gran del món. Després d'ensenyar en el lamentable estat en el que es troba ara, de fet no es pot tocar ni accedir a l'interior pel perill de prendre mal que hi ha, la responsable de conservació ha dit que la seva restauració costaria uns 3 milions d'euros. El mes trist es que la sala oval on es troba (fa uns 1600 m2) serveix per fer celebracions, inauguracions i cloendes de congressos i el teclat en si es troba en un magatzem municipal.

Doncs be, després d'això, com que soc bastant curiós, he pensat.... i si aquest era l'orgue mes gran del món, quin és ara? Doncs be, gràcies al gran Google, en pocs minuts he resolt aquest dubte.

Resulta que a Croàcia, concretament a Zadar, hi ha actualment l'orgue mes gran del mon, i á més a més te una particularitat, i es que és un orgue marí. És el mar el que el fa sonar. L'orgue esta format per 35 tubs i fa uns 75 metres. Les ones al xocar fan que l'aire hagi de passar pels tubs i així sona. La veritat es que sembla bastant curiós. Aquí teniu unes quantes fotografies per que us en feu a la idea:

Aquí també teniu un vídeo on podeu escoltar-lo i com diria en Xevi Solar: "Fixa't com sona!!!"

Això es tot, només em queden unes quantes preguntes que deixaré al aire:

Com creieu que els haurà sentat als veïns la instal.lació d'aquest orgue? Podran dormir? I quant dic veïns no em refereixo als croats, per que aquests es posen uns taps a les orelles o un doble vidre i problema solucionat, si no que em refereixo als pobres animals que fins ara l'únic que sentien era el cant de les sirenes en les nits de lluna plena i que ara es veu acompanyat per un so aleatori quan les ones trenquen a la costa.

Una forta abraçada a tots.

Gerard.

La primera entrada

Doncs be, feia temps que ho tenia al cap, feia temps que m'hi havia de posar, i per fi ha arrivat el dia. Avui matinada del 29 de Gener de 2008 neix aquest blog.

La meva intenció no és explicar grans històries, no és donar lliçons a ningú, doncs mai se m'ha donat be, al contrari, vull apendre. Intentaré explicar curiositats o simplement coses que em vagin pasant (pels que em coneixeu, sabeu que podria estar escrivint dies i dies....). Espero que hi participeu. El meu repte personal es tirar-lo endavant i que us agradi.

Una abraçada a tots.

Gerard